Quina diferència hi ha entre votar en blanc i votar nul?

El vot en blanc (sobre buit al Congrés) és un vot vàlid: compta en els vots vàlids i en el càlcul del 3%. El vot nul (papereta alterada, no oficial, sense sobre o amb paperetes de partits diferents) compta com a participació, però queda fora dels vots vàlids i no influeix en el 3% ni en els escons.

El vot nul a qui beneficia?

A ningú de manera directa. No suma a cap candidatura i no entra en els vots vàlids, així que en el repartiment d'escons del Congrés té el mateix efecte que l'abstenció. La diferència és que sí que compta com a participació.

És nul el vot si poso dues paperetes del mateix partit?

No. Segons l'article 96.1 de la LOREG, si el sobre conté més d'una papereta de la mateixa candidatura, es computa com un sol vot vàlid. Si les paperetes són de candidatures diferents, el vot és nul.

És nul el vot si faig una creu a la papereta del Congrés?

Sí. La Junta Electoral Central (Instrucció 12/2007) indica que s'ha de considerar nul el vot en papereta amb qualsevol alteració, incloses aspes, creus, ratlles, expressions o lemes, o si està trencada o esquinçada. L'excepció és el Senat, on cal marcar els candidats.

L'abstenció a qui beneficia?

No hi ha una regla mecànica. Els escons es reparteixen només entre els vots emesos, així que l'abstenció fa que cada vot emès pesi més. Si això afavoreix una candidatura o una altra depèn de qui s'abstingui a cada província, i no es pot saber per endavant.

Vot nul, en blanc o abstenció: diferències i com compta cadascun el 29N

Votar en blanc, votar nul o quedar-se a casa semblen tres maneres de dir "no em convenç ningú". Però la llei les tracta de manera diferent, i cadascuna té un efecte diferent en el recompte. En aquesta guia t'expliquem què fa nul un vot, com es compta cada opció i què passa amb el llindar del 3% i els escons del Congrés, amb un exemple numèric.

Vot nul, en blanc o abstenció: resum ràpid

	Compta com a participació?	És vot vàlid?	Influeix en el 3%?	Rep escons?
Vot a una candidatura	Sí	Sí	Sí	Sí, si supera el 3% i obté prou quocients
Vot en blanc	Sí	Sí	Sí, l'apuja	No
Vot nul	Sí	No	No	No
Abstenció	No	No	No	No

La base legal és l'article 96 de la LOREG, que defineix el vot nul i el vot en blanc, i l'article 108.4, que diu que per proclamar els electes "es computaran com a vots vàlids els obtinguts per cada candidatura més els vots en blanc".

Diferència entre votar en blanc i nul

Vot en blanc. Al Congrés, és el sobre que es posa a l'urna sense papereta. Al Senat, també ho és la papereta sense cap marca. La llei en diu "vot en blanc, però vàlid" (art. 96.5).

Vot nul. És el vot que no es pot computar perquè no compleix els requisits legals. Es compta a part com a "papereta nul·la" a l'acta de la mesa (art. 97), però no entra en els vots vàlids.

En altres paraules: tots dos compten com a participació, però només el vot en blanc forma part del total sobre el qual es calcula el 3%. Tens més detall a la nostra guia vot en blanc: a qui beneficia.

Vot nul: exemples segons la llei

L'article 96 de la LOREG enumera els casos. Un vot és nul si:

S'emet en sobre o papereta que no és el model oficial.
Es posa la papereta sense sobre.
El sobre conté més d'una papereta de candidatures diferents.
A la papereta s'han modificat, afegit o ratllat noms de candidats, o se n'ha alterat l'ordre.
S'hi ha introduït qualsevol llegenda o expressió, o qualsevol altra alteració voluntària o intencionada.
El sobre presenta alguna d'aquestes alteracions (art. 96.4).
Al Senat, es marquen més noms dels permesos: més de tres a les províncies, més de dos a Gran Canària, Mallorca, Tenerife, Ceuta i Melilla, i més d'un a la resta d'illes (art. 96.3).

La Junta Electoral Central aplica aquest article de manera estricta. La seva Instrucció 12/2007 estableix que s'ha de considerar nul el vot en papereta que presenti "qualsevol tipus d'alteració", incloses "aspes, creus, ratlles, expressions o lemes, a l'anvers o al revers", o si la papereta "està trencada o esquinçada". L'excepció són els casos en què la llei demana marcar alguna cosa, com les creus del Senat.

El que no anul·la el vot

Dues paperetes iguals de la mateixa candidatura en un sobre: compta com un sol vot vàlid (art. 96.1).
Sobre buit: no és nul, és vot en blanc (art. 96.5).

Com es compta cada opció

En tancar la mesa, el president anuncia en veu alta el nombre d'electors, de votants, de paperetes nul·les, de vots en blanc i de vots a cada candidatura (art. 97). Amb aquestes dades:

Votants = vots a candidatures + vots en blanc + vots nuls.
Vots vàlids = vots a candidatures + vots en blanc.
Abstenció = electors del cens que no han votat.

Per al repartiment d'escons del Congrés, l'article 163.1.a exclou les candidatures que no arribin al 3% dels vots vàlids de la circumscripció. Després s'aplica el mètode D'Hondt només entre les candidatures que superen aquest llindar. Ni el vot en blanc, ni el nul, ni l'abstenció no reben escons. T'ho expliquem pas a pas a com funciona la llei D'Hondt.

Exemple amb xifres

Una província fictícia té 200.000 persones al cens. El dia de les eleccions:

S'abstenen 60.000.
Voten 140.000: 135.000 a candidatures, 3.000 en blanc i 2.000 nuls.

Vots vàlids: 135.000 + 3.000 = 138.000. Llindar del 3%: 4.140 vots.

Una candidatura fictícia, X, té 4.150 vots. Supera el llindar i entra en el repartiment.

Ara canviem una sola cosa cada vegada:

Els 2.000 vots nuls haguessin estat en blanc. Vots vàlids: 140.000. Llindar: 4.200. X, amb 4.150, queda fora.
2.000 persones que s'abstenien voten nul. Vots vàlids: continuen sent 138.000. Llindar: 4.140. X continua dins. Només puja la participació.
2.000 persones que van votar nul s'haguessin abstingut. Els vots vàlids no canvien i el resultat és el mateix. Només baixa la participació.

Conclusió de l'exemple: per al repartiment d'escons, el vot nul i l'abstenció tenen el mateix efecte. El vot en blanc es diferencia perquè apuja el llindar del 3%. Aquest efecte només decideix alguna cosa si una candidatura és just al límit i en una província amb prou escons perquè aquest 3% li doni representació.

Vot nul: a qui beneficia

A ningú de manera directa. No suma vots a cap candidatura ni canvia el llindar. El seu efecte sobre els escons és igual al de no votar. La diferència és que queda registrat: el nombre de vots nuls apareix als resultats oficials, que pots consultar a Infoelectoral, del Ministeri de l'Interior.

Cal tenir en compte que un vot nul pot ser intencionat o un error. En el recompte no es distingeix l'un de l'altre.

Abstenció: a qui beneficia

L'abstenció no beneficia per si mateixa cap candidatura concreta. Com que els escons es reparteixen entre els vots emesos, cada persona que s'absté fa que pesin una mica més els vots dels qui sí que voten.

Això afavoreix uns partits o uns altres? Depèn de qui s'abstingui a cada província i de què hauria votat. No hi ha una regla general, i qualsevol afirmació en aquest sentit és una estimació, no una conseqüència de la llei.

Si vas a votar, revisa això

Perquè el teu vot no acabi sent nul per error: fes servir el sobre i la papereta oficials, no escriguis ni marquis res a la papereta del Congrés, i al Senat no marquis més candidats dels permesos. Si votes per correu o des de l'estranger, segueix les instruccions de les nostres guies de vot per correu i vot CERA. Si t'ha tocat formar part d'una mesa, la de membre de mesa t'explica el recompte.

Votar una candidatura, en blanc, nul o abstenir-se són decisions personals. Si vols veure amb quines propostes coincideixes abans de decidir, prova el nostre test d'afinitat del 29N o consulta els programes electorals. No et diu què votar; només t'ajuda a comparar.