Actualitzat el 11 d’octubre del 2026
Vot en blanc: a qui beneficia i com compta a les eleccions del 29N
Ja saps a qui t’assembles? Fes el test en 2 minuts
Si estàs pensant a votar en blanc el 29 de novembre, segurament t'has preguntat si aquest vot "se l'emporta algú". La resposta curta: el vot en blanc no va a cap partit, però tampoc no és invisible. Compta com a vot vàlid i això té un efecte concret, encara que petit, en com es reparteixen els escons del Congrés.
En aquesta guia t'expliquem què diu la llei, com es compta i, amb un exemple amb xifres, a qui pot afectar a la pràctica.
Votar en blanc: què vol dir
Votar en blanc és anar al col·legi electoral i emetre un vot que no tria cap candidatura. És una manera de participar sense donar suport a cap de les opcions que es presenten.
La Llei orgànica del règim electoral general (LOREG) el defineix al seu article 96.5: "Es considera vot en blanc, però vàlid, el sobre que no contingui papereta i, a més, en les eleccions per al Senat, les paperetes que no continguin indicació a favor de cap dels candidats".
És a dir:
- Congrés: votes en blanc posant a l'urna el sobre buit, sense papereta.
- Senat: votes en blanc amb el sobre buit o amb la papereta sense cap marca.
La clau és en dues paraules de la llei: "però vàlid". El vot en blanc no és un vot nul. Es compta en una casella pròpia i forma part dels vots vàlids.
Vot en blanc: com compta a l'escrutini
Quan es tanca la mesa, el president anuncia el nombre de votants, de paperetes nul·les, de vots en blanc i de vots de cada candidatura (art. 97 LOREG). Després, per proclamar els electes, la llei indica que "es computaran com a vots vàlids els obtinguts per cada candidatura més els vots en blanc" (art. 108.4).
Així que la fórmula és senzilla:
Vots vàlids = vots a candidatures + vots en blanc
Els vots nuls i l'abstenció queden fora d'aquesta xifra. Si vols comparar les tres opcions amb detall, ho tens a la nostra guia sobre vot nul, en blanc o abstenció.
El vot en blanc i el 3%: on és el seu efecte real
Per repartir els escons del Congrés, l'article 163.1.a de la LOREG estableix que no es tenen en compte les candidatures que no hagin obtingut "almenys el 3 per 100 dels vots vàlids emesos a la circumscripció".
Com que el vot en blanc és vàlid, entra en el total sobre el qual es calcula aquest 3%. Com més vots en blanc hi hagi en una província, més vots necessita cada candidatura per superar-hi el llindar.
Dos matisos importants:
- El 3% es mesura a cada província, no a tot Espanya.
- A Ceuta i Melilla no hi ha repartiment proporcional: en surt elegit el candidat amb més vots (art. 163.2).
Vot en blanc i llei D'Hondt: no rep escons
Un cop aplicat el llindar, els escons es reparteixen amb el mètode D'Hondt: es divideixen els vots de cada candidatura entre 1, 2, 3… i els escons van als quocients més alts. El vot en blanc no participa en aquesta taula. No és una candidatura, així que no té quocients ni pot guanyar escons.
Això desmunta un mite molt estès: el vot en blanc no "se suma" al partit guanyador ni a cap altre. Si vols veure el mètode pas a pas, consulta com funciona la llei D'Hondt.
Exemple: a qui pot afectar el vot en blanc
Imagina una província fictícia que elegeix 30 diputats, amb cinc candidatures també fictícies (A, B, C, D i E).
Escenari 1. Voten en blanc 90.000 persones.
| Vots | |
|---|---|
| A | 1.300.000 |
| B | 1.000.000 |
| C | 600.000 |
| D | 500.000 |
| E | 110.000 |
| En blanc | 90.000 |
| Vots vàlids | 3.600.000 |
El 3% de 3.600.000 són 108.000 vots. E en té 110.000, així que supera el llindar per poc. En aplicar D'Hondt, l'últim escó (el 30è) va a E, perquè el seu quocient (110.000) és més alt que el següent d'A (1.300.000 / 12 = 108.333).
Resultat: A 11, B 9, C 5, D 4, E 1.
Escenari 2. Unes altres 100.000 persones que s'anaven a abstenir decideixen votar en blanc. Ara hi ha 190.000 vots en blanc i 3.700.000 vots vàlids.
El 3% puja a 111.000 vots. E, amb els mateixos 110.000, queda per sota i no entra en el repartiment. Aquell escó passa a A, que tenia el quocient següent més alt.
Resultat: A 12, B 9, C 5, D 4, E 0.
Escenari 3. Aquestes 100.000 persones s'abstenen o voten nul. El total de vots vàlids continua sent 3.600.000 i el resultat és el mateix que a l'escenari 1.
Què ens diu l'exemple
- El vot en blanc no va donar cap escó a ningú directament.
- El seu únic efecte va ser apujar el llistó del 3%. Això pot perjudicar una candidatura que sigui just al límit, i l'escó que perd va a qui tingui el quocient següent més alt, sigui qui sigui.
- Perquè passi això han de coincidir dues coses: una candidatura molt a prop del 3% i una província amb molts escons. A les províncies petites, per aconseguir un escó sol caldre bastant més del 3%, i el llindar gairebé mai no decideix res.
Per això, a la pregunta "vot en blanc, a qui beneficia?", la resposta honesta és: a ningú de manera directa. El seu efecte depèn de com quedin els altres vots a cada província, i no es pot saber per endavant.
Votar en blanc és el mateix que no votar?
No del tot. Aquestes són les diferències:
- Participació: el vot en blanc compta com a vot emès. L'abstenció, no.
- Llindar del 3%: el vot en blanc l'apuja. L'abstenció i el vot nul, no.
- Repartiment d'escons: aquí s'assemblen, perquè ni el vot en blanc ni l'abstenció no sumen a cap candidatura.
- Missatge: el vot en blanc apareix als resultats oficials com una xifra pròpia. Pots consultar resultats d'eleccions anteriors a Infoelectoral, del Ministeri de l'Interior.
I al Senat?
Al Senat no hi ha llindar del 3%. Cada elector pot marcar fins a tres candidats a les províncies (dos a Gran Canària, Mallorca, Tenerife, Ceuta i Melilla, i un a la resta d'illes), i en surten elegits els més votats (art. 166 LOREG). Per això, al Senat el vot en blanc no canvia quins candidats resulten elegits.
Abans de decidir
Votar en blanc, votar una candidatura, votar nul o abstenir-se són opcions legítimes. L'important és saber quin efecte té cadascuna. Si votaràs per correu o des de l'estranger, revisa també les nostres guies de vot per correu i vot CERA, i les dates clau al calendari del 29N.
Si encara no saps quina opció encaixa amb el que penses, pots comparar les teves posicions amb les de cada partit al nostre test d'afinitat del 29N. No et diu a qui votar: et mostra amb quins programes coincideixes més, i la decisió, inclosa la de votar en blanc, continua sent teva.
Més guies per al 29N
Preguntes freqüents
El vot en blanc va al partit més votat?
No. El vot en blanc no se suma a cap candidatura ni rep escons. El que sí que fa és comptar com a vot vàlid, i això apuja lleugerament el 3% mínim que necessita cada candidatura a la seva província per entrar en el repartiment d'escons del Congrés.
Com es vota en blanc a les eleccions al Congrés?
Posant a l'urna el sobre de votació sense cap papereta dins. La LOREG (art. 96.5) el considera vot en blanc, però vàlid. Al Senat també és vot en blanc la papereta en què no es marca cap candidat.
Votar en blanc és el mateix que no votar?
No exactament. Qui vota en blanc compta com a votant i el seu vot entra en els vots vàlids, de manera que influeix en el càlcul del 3% a cada província. L'abstenció no compta en cap d'aquestes dues dades. En el repartiment d'escons, en canvi, cap dels dos no suma a ningú.
Què passa si guanya el vot en blanc?
La LOREG no preveu que un percentatge alt de vot en blanc deixi escons buits ni obligui a repetir les eleccions. Els escons es reparteixen sempre entre les candidatures que superen el 3% a cada circumscripció, segons l'article 163.
El vot en blanc compta per al 3% a tot Espanya?
No. Al Congrés, el llindar del 3% es calcula per circumscripció, és a dir, província per província (i a Ceuta i Melilla no s'aplica, perquè s'elegeix el candidat més votat). Per això el vot en blanc només influeix en el llindar de la seva pròpia província.